ACTIVITATS T2

1. Independència, iniciativa, responsabilitat i compromís són termes relacionats amb el concepte d’empresari. Defineix-los i descriu aquesta relació.

- Independència:  No depèn de cap altre cosa i de ningú.

- Iniciativa: Aptitud a ésser el primer a proposar, a organitzar alguna cosa.

- Responsabilitat:  Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó.

- Compromís:  Convinença per la qual dues o més parts litigants sotmeten la qüestió a un arbitratge.

La relació de totes aquestes paraules amb el que fa l’empresari és que aquest ha de disposar de les característiques pròpies per poder dur a terme un bon negoci.


3. Defineix "risc empresarial" i enuncia els elements bàsics que l'identifiquen.
El risc empresarial és la probabilitat d'ocasionar efectes negatius en els objectius de l'empresa amb el desenvolupament d'opcions que posen en pràctica les decisions empresarials preses en situacions d'incertesa.
Els elements bàsics que l'identifiquen són els efectes negatius en els objectius empresarials, diferents opcions, situació d'incertesa i probabilitat.


5. Explica la relació entre risc, incertesa i probabilitat.
Tots tres són causes de risc empresarial.

6. Explica la importància que, des del teu punt de vista, té l'ètica empresarial per al desenvolupament econòmic de la societat.

L’ètica té bastant importància per el desenvolupament econòmic de la societat perquè es basa en no enganyar a les persones ni fer malbé la seva salut. D’altra manera, la societat en la qual vivim seria un caos, ple de mentides i malalties provocades per una mala publicitat.

Resum del tema 1

En aquest tema ens hem centrat en l’emprenedor i la seva idea de negoci.

Ser una persona emprenedora es basa en tenir un pla de negocis en el pensament, i sobretot ha de tindre una gran autoestima, una confiança en ell mateix, disposició a treballar amb força i en un nivell de vida més baix. 

Per últim, el punt més important per ser emprenedor és que ha de ser un bon administrador.

Els conceptes més importants que ha d’ identificar un bon emprenedor és:

-       - Projecte econòmic.

-       - Oportunitat de negoci.

-       - Beneficis socials.

-       - Innovació.

La innovació és el punt més important de la creació d’una empresa. És el procés creatiu que comença amb un descobriment i finalitza amb el desenvolupament d’un producte o servei.

Hi ha dos tipus:

- Innovació incremental. Consisteix en renovar un objecte ja inventat.

- Innovació radical. Consisteix en inventar alguna cosa que no existeix encara.

També es pot classificar en funció del punt en què s’apliqui:

- Innovació de producte. Es centra en les característiques del producte o elements materials, facilitant la manipulació i el desplaçament.

- Innovació de procés. Incideix sobre la forma de fabricar els objectes.

Tornant a la manera que ha de ser d’un emprenedor, trobem dos classificacions:

- Intrapreneur. Es tracta d’un emprenedor dependent. No és propietari i pot ser econòmic, social, tecnològic o polític.

- Entrepreneur. Es tracta d’un emprenedor independent. Té la seva pròpia empresa i pot ser artesà (autònom), familiar (l’empresa passa de pares a fills) o administrador (crea una empresa duradora amb personal al qual dirigir).

 

Un bon emprenedor ha de tenir unes característiques professionals pròpies: capacitat tècnica, capacitat d’anàlisi i capacitat d’administració. 

Per una altra banda, també s’ha de basar en tenir creativitat per innovar, confiança en objectius realistes, propensió al rics, autoconfiança i autocrítica, organització, persistència, interacció social, capacitat de comunicació, assertivitat i empatia, honradesa, i gran capacitat de treball. 

La decisió que una persona determina és per solucionar un problema o aprofitar una oportunitat de mercat.

El moviment emprenedor ha augmentat en els últims anys. La majoria dels motius ha sigut per crear llocs de treball i generar riquesa.

En l'esperit emprenedor poden influir diverses condicions com ara el grau de llibertat, el sistema d'educació i formació, l'entorn socioeconòmic i el marc polític i legal.

Per una altra banda, l'emprenedor aporta a la societat iniciatives en la recerca de millores econòmiques i socials, administració i un risc de fracàs i de la inversió de recursos.

SCHUMPETER, INNOVACIÓ I DETERMINISME TECNOLÒGIC

Aquest text parla sobre qué es l'empresari i com es pot formar una empresa exitosa.


L'innovació com a causa del desenvolupament i l'empresari innovador com propiciador de processos d'innovació.
El procés productiu necessita d'una part material (Treball, Terra i Capital) i d'una part inmaterial (Fets tècnics i d'organització social).
PIB = F (K, RN, W, T, ASC)
- F: Funció                 - T: Tecnologia i innovació
- K: Capital                - ASC: Aspectes Socio-culturals
- W: Treball                - RN: Recursos Naturals 


PIB = F (FP, T, ASC)
- FP: Factors productius         - T: Tecnologia i innovació
- ASC: aspectes Socio-culturals
Podem augmentar la producció de l'empresa si hi ha un canvi en algun d'aquests aspectes. L'augment serà més elevat si es produeix un canvi tècnic, d'innovació o socio-cultural.


Els accionistes de les empreses són qui realment estan patint un risc econòmic, no els empresaris.


Una innovació radical aporta un gran canvi positiu de l'economia, gestionat i generat per un empresari. No obstant, una innovació, al sortir al mercat, la seva venda augmenta de forma descontrolada fins que tothom obté el producte i se n'obliden de comprar-ne un altre, per tant, el seu èxit baixa.


L'economia elevada dels països desenvolupats provoca que el desenvolupament dels països del tercer món sigui encara major, quedant així més per sota.




Segons Schumpeter, els factors productius són els aspectes menys importants, ja que aporten un creixement lent de l'economia. Per una altra banda, la tecnologia i innovació i els aspectes socio-culturals aporten un creixement més accelerat fins que el producte passi de moda.
En conclusió, el principal factor, i per tant més important, que fagi tenir èxit a una empresa és una innovació radical.

Què significa ser emprenedor?

La definició oficial asegura que ser emprenedor significa que no vacil·la a posar en execució els seus designis, que no tem d’emprendre les coses, que posa una gran activitat en les seves empreses.

Per a Schumpeter (ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920) és fonamentalment un innovador, algú que combina nous mitjans de producció. Aquesta acció li permet obtenir uns beneficis, ja que trenca momentàniament l'equilibri de mercat. A llarg termini els seus beneficis van desapareixent ja que altres empresaris el copien, retornant l'economia a una situació d'equilibri.

Per tant, entenem que emprenedor és una persona innovadora, flexible, dinàmica, capaç d'asumir riscos, creativa y orientada al creixement.